« Conveni de l’Ateneu amb l’Institut Cambó

Projectes per al curs vinent »

A sugg�rència de Marta Doltra, voldria obrir un debaton-line sobre la educació líquida de què ens va parlar, de forma molt suggeridora, l’Albert Llorca, dissabte passat a la sessió del Liceu Maragall. S’ha dit que educar vol dir dues coses: 1-marcar camins (educació més sòlida i rígida)  i també  2.-  “acompanyar” en el camí (educació més líquida i tolerant amb la forma de ser de l’alumne).  ¿Hi ha camins en educacióo fem camins en caminar, com deia Machado? . Aquest problema l’hem tingut sempre però ara es nota amb més força.Penso que el fracàs de l’educació potser es en un altre lloc. Fins els 16 anys tothom ha d’estar a l’escola vulgui o no, però els estudis no “serveixen” per “triomfar” ni per “fer diners” i molts alumnes no volen estudiar. A la ESO han sorgit els “objectors de l’ensenyament”: alumnes que boicotegen la classe en nom de la “llibertat”. Diuen que no se’ls pot obligar a assistir a classe en contra del que demanen els seus interessos (són adolescents de menys de 16 anys).

El professor, aleshores, canvia la seva funció d’educador i es limita a “distreure” per sortir del pas. Podria formar actituds positives, malgrat la precarietat de tot?. Penso que si, i que hem d’anar per aquest camí. Però és difícil en alguns grups.

Què cal canviar en la educació, ara?

Aquesta entrada va ser postejada el Dimarts, 10 Juny 2008 a les 21:34 i està arxivada a Educació. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través de la font RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o posar un trackback al teu site.